Les noves tecnologies evolucionen a passos de gegant. Això fa que moltes de les lleis vigents en matèria de protecció de dades hagin quedat totalment obsoletes. De fet, el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, s’ha dut a terme per poder assumir totes les novetats digitals i tecnològiques. Aquest reglament deroga la directiva europea de l’any 1955, que havia quedat totalment desfasada. Tanmateix, la nova norma no compta amb cap apartat específic per a les dades personals que poden demanar els drons.

Els experts en protecció de dades asseguren que no és el moment de crear lleis més específiques, ja que el nou reglament europeu ja contempla diverses situacions i els drets i obligacions que cada ciutadà té davant de les dades de caràcter personal.

Dades captades per drons

Un dron és una aeronau de mida reduïda, capaç d’obtenir tot tipus de dades. Vídeo, àudio i imatges poden ser arxivades per aquests petits aparells, que són capaços de passar desapercebuts davant l’ull humà. De fet, el que més preocupa les autoritats i als ciutadans és això. En moltes ocasions, un dron pot estar actuant sense que ningú ho hagi detectat i, òbviament, s’estaria generant una intromissió en la intimitat i els drets d’aquells que estiguin sent gravats.

A Espanya ja són gairebé 2.000 els drons registrats. Però el més important és que estem davant xifres que creixen de manera vertiginosa. S’espera que, en menys de quatre anys, les vendes de drons es quadrupliquin. Des de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) asseguren que poder protegir les dades dels ciutadans s’ha convertit en una prioritat extrema.

En aquest sentit, des de les autoritats competents en aquesta matèria, s’explica clarament que qualsevol persona que piloti 1 dron a control remot ha d’informar del que està fent. Exactament igual que en tot espai, públic o privat, en el qual hi ha col·locades càmeres de seguretat és imprescindible informar al ciutadà que les seves imatges estan sent preses i gravades, els usuaris de drones haurien de fer el mateix.

El problema, en aquest sentit, recau en la forma en què els responsables han d’informar la ciutadania. Per això, l’AEPD ha establert la necessitat de fer-ho a través de vies com els cartells, les xarxes socials o el lliurament de fullets aclaridors. Si el ciutadà ha estat degudament informat, podrà exercir els seus drets d’accés, cancel·lació o oposició, en el cas que desitgi que les seves dades siguin eliminats de qualsevol arxiu que generin els drons.

Els organismes encarregats de la protecció de dades de caràcter personal asseguren que és molt important que els mateixos ciutadans sàpiguen que s’està realitzant un ús fraudulent d’aquestes aeronaus, ho posin en coneixement de les autoritats competents. Segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, en poc més d’un any es van denunciar 150 usuaris de drons, que no estaven complint amb la normativa vigent en qüestions de seguretat i protecció de dades.

Amb l’entrada en vigor del nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, apareixen algunes novetats d’obligat compliment. Una d’elles és la nova figura del delegat de protecció de dades. Tenint en compte que el Reglament està en aquest període transitori de dos anys perquè totes les empreses i organismes de la UE ho posin en pràctica, és important comprendre quines novetats caldrà anar implementant per evitar futures sancions.

Cal destacar que aquest nou Reglament deroga la directiva europea de 1995 en matèria de protecció de dades. A més, és d’obligat compliment per a totes les empreses, organitzacions i organismes públics de la Unió Europea. De fet, no cal que a escala nacional es redacti una llei per posar-lo en marxa, ja que no es tracta d’una directiva.

En els articles 37 a 39 d’aquest nou Reglament Europeu de Protecció de Dades es detalla la incorporació de la figura del delegat de protecció de dades. Però, sabem realment quines són les seves funcions?
Les funcions del delegat de protecció de dades

El delegat de protecció de dades o DPO (per les seves sigles en anglès) ha d’estar especialitzat en dret de protecció de dades i estarà per sobre del responsable de tractament i l’encarregat de tractament de les dades. Les seves funcions són variades i molt importants:

Assessorament als encarregats del tractament de les dades personals sobre les seves obligacions davant el nou Reglament, així com les que s’esdevenen de la normativa nacional.
En el cas que les dades que es manegen siguin d’alt risc, haurà de realitzar un estudi d’impacte, assessorant els responsables sobre cada qüestió. A més, haurà de comprovar el seu compliment.
Tasques de supervisió a tots els nivells per assegurar-se que s’està posant en pràctica el nou Reglament Europeu en Protecció de Dades (tant en organismes públics com en empreses privades).
Funcionarà com a nexe d’unió entre els organismes públic i empreses amb l’Agència de Protecció de Dades.

A més, el delegat de protecció de dades podrà ser requerit pels titulars de les dades personals per a solucionar qualsevol dubte respecte al tractament de les seves dades.

És obligatori comptar amb aquesta figura?

La resposta és «sí». El delegat de protecció de dades és una nova figura que ha de constar, de forma obligatòria, en tots els organismes públics. A més, les empreses que es dediquin al tractament de dades massiu també hauran d’incorporar a un delegat en el seu organigrama.

D’altra banda, malgrat que el Reglament recomana incorporar aquesta nova figura a totes les empreses, no és obligatori per a aquelles PYMEs i altres organismes que la seva activitat principal no comporti un tractament de dades personals que requereixin un nivell de protecció alt.
Nomenament del delegat

És important tenir en compte que no cal que cada empresa o organització compti amb un delegat de protecció de dades independent. De fet, les administracions públiques poden tenir un mateix delegat per a diversos organismes. El mateix passa amb els grups empresarials. A més, aquells organismes que representin diferents empreses tindran la potestat de nomenar un delegat per a totes.

Òbviament, el delegat de protecció de dades pot formar part o no de la plantilla del negoci. Encara que és important que la independència d’aquesta figura estigui totalment garantida i no podrà ser destituït del seu càrrec per motius que pertoquin a l’acompliment de la seva tasca.

En aquesta era tan tecnològica en què tots els usuaris estem activament connectats és possible que s’ocasionin situacions nefastes com la suplantació d’identitat en línia. De fet, segons les dades registrades per l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI), les suplantacions d’identitat per Internet a Espanya van augmentar, el 2015, fins a un 178%, respecte a l’exercici anterior.

El més important és tenir clar com actuar davant d’aquest tipus de fraus, que s’executen vulnerant la intimitat i la pròpia imatge dels ciutadans. La suplantació d’identitat en línia es pot produir de diverses formes. Algunes són constitutives de delicte i altres no, però sempre s’estan infringint les bases de la LOPD.

Registrar un perfil fals en xarxes socials o en qualsevol altre servei en línia, en el qual es detalli nom o imatge d’un tercer és una vulneració clara de la Llei de Protecció de Dades. Però si en aquest perfil no s’estan fent servir dades relatives a la informació personal, no serà tingut en compte com a delicte.

D’altra banda, en el cas que s’incloguin dades personals, com el correu electrònic, número de telèfon, adreça, etc. estaríem davant d’un cas constitutiu de delicte. A més, si la persona usurpant fa servir la identitat d’un tercer per accedir a nombrosos serveis, estaríem davant greus casos d’usurpació d’identitat en línia. Segons l’article 18 de la Constitució espanyola, les penes de presó per aquests subjectes podrien arribar als tres anys.
Com prevenir la suplantació d’identitat en línia

La prevenció de la suplantació d’identitat per Internet és clau per evitar disgustos grans. Per a això és important tenir en compte els consells que ofereixen organismes com l’AEPD o l’OSI.

Contrasenyes online: les contrasenyes han de ser complicades, incloent-hi nombres, signes, majúscules i minúscules. A més, és convenient canviar-les cada cert període de temps.
Xarxes Wifi públiques: si es fa servir alguna connexió Wifi gratuïta, és important evitar enviar dades rellevants, perquè és possible que tota aquesta informació estigui sent controlada.
E-mails desconeguts: el banc mai demanarà claus i contrasenyes a través de correus electrònics. Per tant, en cas de rebre e-mails demanant informació personal, és important evitar enviar-la.
Contactes en Xarxes Socials: hi ha perfils en Xarxes Socials que resulten fraudulents i que només pretenen obtenir dades personals dels usuaris. Per tant, és important protegir les Xarxes Socials amb elevades mesures de seguretat i evitar afegir a contactes desconeguts.
Política de privacitat: abans d’omplir formularis d’inscripció a determinats serveis digitals és fonamental llegir bé la política de privacitat. Aquesta és l’única manera d’entendre què es farà amb les dades lliurades.
Passarel·les de pagament: les dades de la targeta de crèdit són especialment sensibles. Per tant, abans d’abonar qualsevol servei en línia cal assegurar-se que es tracta d’una passarel·la de pagament segura. A la barra d’adreces deu aparèixer un cadenat.

Actuar davant de la usurpació d’identitat

En el cas que ja s’hagi produït el frau i la suplantació d’identitat en línia és important actuar de forma ràpida. Si estem davant la creació d’un perfil fals en qualsevol xarxa social o pàgina web, caldrà denunciar el fet davant del propi servei. Cada empresa compta amb uns temps de resposta concrets.

Si no se soluciona satisfactòriament l’assumpte amb aquesta empresa, es pot recórrer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que està capacitada per actuar en aquests casos. A més, l’AEPD podrà interposar una multa econòmica si així ho considera oportú.

En el cas que la suplantació d’identitat comporti delicte és primordial acudir immediatament a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Guardar qualsevol prova, com captures de pantalla, missatges, etc., és molt important perquè es pugui actuar de forma òptima.

Per fi el passat 12 juliol 2016 Europa i Estats Units van arribar a un acord sobre la transferència de dades entre empreses digitals de tots dos països, que posaria fi al bloqueig econòmic que ja durava alguns mesos. De fet, moltes empreses van haver de paralitzar les seves activitats amb USA causa d’aquesta situació. Privacy Shield és el substitut legal de l’antic Safe Harbour.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va derogar l’anterior acord, conegut com Safe Harbour, en entendre que el nivell de protecció de les dades dels ciutadans europeus no era prou elevat. Des d’aquest moment i fins al passat dia 12 de juliol s’ha estat treballant en l’adequació d’un nou acord, que aconseguís garantir les transferències de dades internacionals i s’acostés al nou acord europeu de protecció de dades de caràcter personal. D’aquesta manera es liquida el buit legal que tenia paralitzada a l’economia digital entre els dos països.

A manera de resum, el que fa Privacy Shield és garantir la ciberseguretat internacional, aportant molta més transparència en la gestió de les dades, així com diverses obligacions noves per part dels agents que intervenen en aquestes transferències internacionals. A més, el ciutadà europeu tindrà en el seu haver-hi més garanties en aquest sentit.
Les claus de Privacy Shield

Repassar l’acord de forma exhaustiva ens obligaria a allargar aquest article massa. Per aquest motiu, parlarem de les claus més importants i les novetats que ofereix Privacy Shield en matèria de ciberseguretat. És molt important tenir clar que qualsevol empresa pot acollir-se de forma voluntària al nou acord, però respectar-és totalment obligatori. És a dir, tot aquell que treballi amb dades de ciutadans europeus haurà d’assumir els punts de l’acord, hagi signat i subscrit el mateix o no.

 Més obligacions per a les empreses

Cada empresa, participi o no en l’acord, se sotmetrà a revisions periòdiques per part del Departament de Comerç dels Estats Units. Això es fa per tal de garantir que s’està respectant Privacy Shield en tots els seus punts. El no compliment de la norma pot desembocar en sancions severes.

Transparència per part dels EUA

El govern nord-americà ja no podrà accedir i vigilar de forma indiscriminada les dades dels ciutadans europeus. En aquest sentit, el departament de seguretat nacional americà tindrà moltes més traves per realitzar aquestes accions i, a més, se sotmetrà també a una supervisió.

 Drets del ciutadà protegits

Una cosa nou i molt important és que Privacy Shield permetrà a qualsevol ciutadà de la Unió Europea tenir accés a opcions de resolució d’incidències, si considera que les seves dades no estan sent utilitzats de manera correcta i segura. Cada queixa es podrà interposar de diverses formes: amb la mateixa empresa o mitjançant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (en el cas d’Espanya). En el cas que el conflicte no obtingui resolució per aquestes vies es podrà recórrer a un judici d’arbitratge dins de la UE.

Tant el sector sanitari públic com el privat estan obligats a garantir el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD). Les dades que es manegen en aquests sectors d’activitat han d’estar supeditats a una protecció de nivell alt, ja que es tracta d’informació rellevant que afecta de forma personal als pacients.

Segons un informe emès fa uns mesos per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, les infraccions en l’àmbit sanitari s’han incrementat de forma extrema. Aquest informe analitza els resultats de tots els sectors durant l’any 2015, en comparació de l’exercici anterior. I el que es desvetlla és que, en la sanitat, s’han incrementat les infraccions en més d’un 230 per cent. Si l’any 2014 hi va haver quatre sancions per infraccions, l’any 2015 aquesta xifra ha pujat fins a deu casos.

Malgrat tot això, no es tracta del sector que més incompliments de la LOPD alberga, ja que les telecomunicacions guanyen la batalla de forma històrica. També cal destacar que aquests altres sectors en què els casos d’infraccions són molt elevats, van reduint el nombre de faltes de forma notable. Segons l’informe de l’AGPD, són els partits polítics els que millor compleixen amb les normes establertes en la Llei Orgànica de Protecció de Dades, ja que no s’ha obert cap procediment sancionador durant el passat any.

Conseqüències d’infringir la LOPD en sanitat

A més de que el sector sanitari hi ha un ampli increment de procediments infractors, també han augmentat les advertències que emet l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per advertir davant de qualsevol tipus d’infracció o violació de la LOPD. Així mateix, també s’han vist incrementades les consultes davant l’Agència per conèixer millor alguns secrets de la Llei.

Les conseqüències més greus que comporta el no respecte de la LOPD per part del sector sanitari, o qualsevol altre, és la possibilitat d’haver de fer front a sancions bastant elevades. En tractar-se de dades de protecció alta, les sancions poden ser molt més importants. Per evitar-les és primordial adequar el centre de treball a la Llei.

Gran part de les denúncies interposades davant l’AGPD es basen en l’accés injustificat a les històries clíniques d’alguns pacients. Incomplir les mesures de seguretat pot comportar un procés declaratiu d’infracció greu.

En el sector privat, les sancions també han augmentat de forma significativa, posicionant a la sanitat en la taxa sectorial més elevada d’infraccions davant la LOPD. Durant el 2015 les infraccions en aquest àmbit han augmentat en més d’un 260 per cent, respecte a l’any anterior.

No obstant això, la inscripció de fitxers de protecció de dades en el sector sanitari privat també ha augmentat de forma notable durant el període estudiat. Això, sens dubte, és un important pas de conscienciació. Adequar qualsevol negoci a la LOPD és el primer pas per aconseguir respectar la legalitat vigent en aquesta matèria. Per a això, cal seguir els passos establerts per l’AGPD.