Dret a l’oblit: què és i com exercir-lo?

Es podria dir que l’actual dret a l’oblit fa referència al tradicional dret de cancel·lació o oposició que estableix la Llei Orgànica de Protecció de Dades . Encara que, en aquest cas, es tracta d’un dret exclusiu d’Internet i els cercadors generals, com Google.

Durant una mica més de 11 anys, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i el Gegant d’Internet (Google) van estar enfrontats en una batalla legal sobre la necessitat que el cercador garantís el dret a l’oblit dels usuaris espanyols. Òbviament, Google es negava en rotund a això, al·ludint al dret a la informació. No obstant això, la AEPD el veia de manera diferent. Finalment, el 13 de maig de 2014 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), va publicar una sentència favorable a aquest dret i, en conseqüència, a l’AEPD.

Un dels principals arguments de Google per evitar això era que l’activitat empresarial de la companyia està sotmesa a la legislació nord-americana , ja que és allà on està l’empresa. Per contra, l’AEPD defensa que Google té una seu a Espanya i, per tant, és essencial que s’ajusti a la normativa del país.

Segons la sentència esmentada, els motors de cerca estan obligats a seguir les lleis vigents de protecció de dades de la Unió Europea , entre les que es troba el dret a l’oblit a Internet . Això implica, que qualsevol usuari europeu pugui sol·licitar que s’eliminin els enllaços que el cercador mostra després d’una recerca per nom i cognoms.

A tot això, és important sumar el nou Reglament de Protecció de Dades Europeu , ja que presta especial atenció al dret a l’oblit i a les noves tecnologies .

Què és el dret a l’oblit?

Com hem comentat al principi, és part dels drets de cancel·lació i oposició, que s’estableixen en els famosos drets ARCO . En aquest cas, l’aplicació és per a l’àmbit online, concretament, els motors de cerca. El més característic és que garanteix el poder evitar la difusió de qualsevol tipus de dada personal a través del cercador en casos concrets, sobretot, si es tracta d’informació que ha quedat obsoleta o no gaudeix del interès públic necessari perquè prevalgui el dret a la informació.

Després de la sentència de maig del 2014, s’ha possibilitat que l’usuari pugui realitzar la reclamació directament davant el cercador, en comptes d’haver de recórrer a l’editor del contingut en qüestió. Tanmateix, cal tenir en compte que la informació seguirà romanent a Internet. El que garanteix el dret a l’oblit és que les dades personals no romanguin indexats en els resultats que ofereix el cercador quan es gestionen recerques per nom. És a dir, si la recerca s’executa a través de qualsevol altra paraula, la informació seguirà estant visible en línia.

Per exercir el dret a l’oblit, el ciutadà ha de dirigir-se, per les vies establertes (generalment formularis o correus electrònics) al cercador. En el cas que no obtingui resposta o aquesta no sigui òptima, l’usuari podrà sol·licitar la tutela de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Finalment, és important tenir clar que aquesta sentència estableix que el dret a la protecció de dades preval davant de qualsevol tipus d’interès econòmic, tret que la informació sigui de rellevància pública o d’interès, el que justificaria la seva difusió online.